Una sortida ràpida, aprofitant al màxim el poc que queda de vacances. Un passeig per la Vall del Corb fins a Santa Coloma de Queralt, d'allí enfilem el port de la Panadella i ...
Montcortès de Segarra
El petit nucli de Montcortès de Segarra (comarca de la Segarra) és format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII al redòs del castell de Montcortès i l'església de Santa Anna del segle XVI. Forma part del municipi dels Plans de Sió.
Castell de Montcortès
El castell de Montcortès és un castell de Montcortès de Segarra, al municipi dels Plans de Sió, a la Segarra. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.
Està situat aïlladament a la part més alta del nucli, sobre una gran
cinglera i davant una petita capella, a la part baixa del qual es troben
les cases que posteriorment conformaren el poble.
Història
Ja existia l'any 1095, quan el cavaller Guillem Isarn de Trevics deixà en testament al seu fill o filla que havia de néixer el castell de Montcortès. L'any 1306 consta com a senyor del lloc Berenguer d'Anglesola el qual també n'era d'altres indrets propers. El 1381 havia passat als Llompard. Bernat Berenguer de Llompard, senyor de Montcortès, fou l'impulsor de la construcció del convent de Santa Clara a Cervera.
Per raons encara desconegudes, més endavant passa a mans dels Sacirera. Joan Sacirera feu construir, al final del segle XV, el notable edifici renaixentista que veiem avui dia. La data del contracte de la construcció és de 1493, i es conserva la capitulació de l'obra que Joan Sacirera pactà amb el mestre Joan Barrufet.
Arquitectura
L'obra del nou castell va donar com a resultat una majestuosa fortalesa que contrasta amb el petit nucli de Montcortès de Segarra, format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII i l'església de Santa Anna, del segle XVI. De planta rectangular, es poden distingir tres cossos ben diferenciats, el cos central utilitzat com a habitatge, les dues torres situades paral·lelament a l'esquerra de l'edifici, amb finalitats defensives, i un tercer cos situat a la dreta i de dimensions més petites destinat segurament a usos agrícoles.
Des de la façana principal es pot distingir la planta baixa amb la portalada d'accés d'arc de mig puntadovellat, i petites obertures en forma d'espitlleres, segurament utilitzada per finalitats agrícoles. Per damunt d'aquesta, s'alcen tres plantes superiors, la primera presenta finestres de mida mitjana i amb poc treball decoratiu. La segona planta, on segurament estava situada la planta noble, presenta tres finestres de grans dimensions amb motllures i brancals decorats. A la tercera planta o golfes, hi trobem una sèrie d'obertures en arc rebaixat de petites dimensions juntament amb les restes de tres matacans.
Les dues torres situades a l'esquerra, queden separades per l'edifici central, al qual s'hi pot observar una finestra de les mateixes característiques que les situades a la planta noble de la façana principal. Les torres presenten petites obertures en forma d'espitlleres i a la part superior tornem a trobar la sèrie d'obertures en arc rebaixat de petites dimensions juntament amb les restes de diferents matacans que ressalten el seu ús defensiu. Tot el perímetre de l'edifici presenta un gruixut ràfec de maó d'influència morisca com a element de decoració. El cos situat a la dreta de l'edifici, presenta una obertura per accedir al seu interior formada per un arc rebaixat adovellat, amb volta de canó al seu interior.
Informació a Viquipèdia
Campanar d'espadanya o cadireta de Santa Anna de Montcortès
Santa Anna de Montcortès
Santa Anna de Montcortès és l'església parroquial de Montcortès.
 |
| Santa Anna de Montcortès |
 |
| Santa Anna de Montcortès |
L'Aranyó
L'Aranyó és un poble del municipi dels Plans del Sió (Segarra) a la ribera del riu Sió, a 461 msnm, a 6 km de Cervera i gairebé deshabitat. Al castell del poble, edificat al segle XVI, hi va néixer l'escriptor Manuel de Pedrolo. També són destacables dues grans roques de sauló molt erosionades, no lluny del nucli urbà, conegudes com els pallers de pedra per la forma que tenen i que han donat peu a una llegenda popular.
 |
| L'Aranyó |
Castell de l'Aranyó
El castell de l'Aranyó, situat al poble de l'Aranyó, al municipi dels Plans de Sió, al nord-oest de Cervera, és un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.
Història
Està documentat des del segle xiv. La seva rodalia fou conquerida als andalusins a la primera meitat del segle xi i s'incorporà al comtat d'Urgell. El lloc de l'Aranyó és documentat ja l'any 1045 (1044) en què, entre les afrontacions del castell de Llor s'esmenta «ipsa Parada de ipso Aranno». El terme Aranyó apareix en la documentació l'any 1120.
A mitjan segle xii és conegut Berenguer de l'Aranyó, un dels repobladors de Lleida entre el 1150 i el 1175. L'any 1381, el castell pertanyia als nobles Montsuar. En el fogatjament del 1381 encara consta que Aranyó era dels Montsuar de Lleida. El domini passà a Arnau d'Alta-riba l'any 1424, i successivament, als Burguès i als Agulló, senyors de Bellver, a la fi del segle XVI.
L'edifici actual és el resultat de les reformes endegades cap al 1569 i que van canviar-ne la fesomia, car es va tractar d'una reforma que va donar lloc a un castell-residència.
Com a curiositat, cal destacar que en època de l'extinció dels senyorius (amortització), al segle xix (1831), el castell de l'Aranyó era propietat dels Pedrolo-Gomar, família del cèlebre escriptor català Manuel de Pedrolo, nascut al mateix castell l'any 1918.
 |
| Imatge autoria de Míriam Torres |
Arquitectura
S'observen en la construcció del castell tres fases ben diferenciades: d'una banda, la torre quadrada de planta poligonal amb carreus
regulars de grans dimensions, que és l'element més antic, possiblement
pensada com a torre de vigilància, i, de l'altra, dues ampliacions
posteriors, una al llarg del segle xvi i l'altra del 1659, com s'aprecia en el ràfec-canaló de pedra sobre la porta d'entrada.
Les façanes són molt massisses doncs fou adaptat a missions de defensa i habitatge per a regiment. La façana principal té tres plantes amb el mur realitzat en grans carreus de pedra regulars. A la planta baixa s'obre la porta adovellada i un escut d'armes partit entre bandes i àguiles. A continuació, s'alcen dues plantes, on hi ha finestres quadrades amb motllures i la presència de les restes d'un matacà. La planta més alta presenta, en totes les façanes, una galeria d'arcs petits de mig punt i un ràfec- canaló de pedra que rematen l'edifici. La torre presenta finestres rectangulars amb diferents motllures i està rematada per matacans que li donaven la volta. La resta de façanes són gairebé massisses, i només presenten mínimes obertures de petites dimensions. A la part inferior de la torre es conserva l'entrada a el que podia ser la cisterna per proporcionar aigua al castell.
Portal i restes de fortificació
Es tracta d'una sèrie d'arcades que condueixen cap al portal d'entrada
al nucli. Les arcades són dobles, formades per arcs carpanells units a
la part superior per grans lloses de pedra que formaven part de
l'estructura defensiva i que possiblement servien com a pas de ronda.
Els arcs i la base d'aquests estan realitzats amb carreus de pedra, la
resta de mur està format per paredat. Aquesta estructura, connecta amb
el portal d'accés al nucli, format per un arc de mig punt adovellat, per
damunt del qual es van obrir finestres posteriorment amb decoració a la
llinda. Finalment, aquest arc dona pas a una volta de canó que condueix
fins a l'interior del nucli on hi ha situat el castell.
Informació a Viquipèdia
L'Assumpció de l'Aranyó
És una petita església situada als afores del nucli de l'Aranyó, de nau central i una sola nau lateral al costat dret de la construcció, amb coberta a dues aigües i realitzat amb paredat i arrebossat, amb absis recte. La façana presenta la porta d'accés graonada, amb arc de mig punt adovellat, resseguit per un guardapols, per sobre de la qual es pot observar una petita obertura rectangular, culminant amb un campanar d'espadanya de dos ulls. També cal destacar la presència de contraforts al llarg de l'edifici, posteriors a la construcció original.
No se'n tenen referències històriques, però és probable que ja existís en època romànica, ja que l'indret és documentat des de l'any 1045. L'edifici actual és d'època moderna.
Castellnou d'Ossó
Castellnou d'Ossó és veinat del municipi d'Ossó de Sió a la comarca de l'Urgell.
és veinat del municipi d'Ossó de Sió a la comarca de l'Urgell.
El poble s’edificà a la segona meitat del segle XI. Estava tancat per dos portals i sorprèn la gran distància que hi ha entre l’església i la resta del poble.
Els romans van deixar-hi la seva empremta amb la fortificació d’època romana que més tard s’utilitzà en època medieval construint una torre sobre la base romana. Cal recordar que prop del poble, a Puigverd d’Agramunt es trobaren també restes d’una antiga vila romana. Així es creu que a la ribera del Sió hi hagué una important comunitat romana.
 |
| Clau de Sant Pere de Castellnou d'Ossó |
El poble ha tingut diferents noms: Castell LLiuró, Castellnou de Montfalcó, Castellnou d’Agramunt, Castellnou de Sió fins que finalment s’anomena Castellnou d’Ossó.
Vers el 1070 i després de la conquesta del terme pel comte d’Urgell Ermengol IV es bastí l’església romànica de Sant Pere. El castell s’edificà al costat de la torre medieval de base romana Castell Lliuró. Lluís Santmartí, senyor del castell, el reformà l’any 1408 i a la fi de les senyories, l’any 1831, pertanyia al marquès de Dosaigües, que també era senyor del castell de Montfalcó d’Ossó.
Font: Web de l'Ajuntament d'Ossó de Sió
Molí del Marquès
Aquest edifici romànic del segle XIII era un antic molí hidràulic fariner. Té una estructura quadrada i té dos pisos. Havia servit també d’habitatge. Té dues portes d’accés, una de les quals permetia l’entrada a la casa. Sembla que també hi havia unes golfes.
Torre circular Romana
El castell de Castellnou d'Ossó o Castell Lliuró
Les ruïnes de la torre de Castellnou d'Ossó es troben al capdamunt d'un petit turó situat a la dreta del Sió, dominant les cases de la població nascuda a partir d'aquesta. És format per una estructura murada d'aparell ciclopi, de carreus encoixinats i ben escairats. Data del segle II a. de C. i és d’estil romà. Aquesta estructura en forma circular de 24 m de diàmetre i una porta al nord. Avui es conserva el semicercle oriental i una cantonada en angle recte de la zona d'accés. Al bell mig hi ha les ruïnes de la torre medieval, semblant a la torre d'Almenara. Només en resta la part inferior. Destaca el gran forat que s'obre a la cara est d'uns 2 metres. A l'interior, encara que sigui ruïnós, s'hi observa una volta semiesfèrica o una cúpula tapial i un ull de bou central per accedir originalment des del pis superior on hi devia haver-hi la porta d'accés original.
Història
El lloc de Castellnou fou un nucli fortificat des d'època romana, quan
devia servir per la vigilància de les poblacions ibèriques –els indòmits
ilergetes– de la conca del Sió i controlar la ruta d'Ilerda a Iesso. El terme fou conquerit vers el 1070 pel comte Ermengol IV d'Urgell.
Poc després de la conquesta es bastí la torre medieval sobre la base
d'una torre romana anomenada antigament Castell-Lliuró. Posteriorment es
degueren construir al costat de la torre les dependències pròpies d'un
castell. En el moment de la desamortització (1831) el lloc i castell de
Castellnou d'Ossó pertanyia al marquès de Dosaigües. El 2014 els propietaris, la família Llurba-Huguet va cedir-lo a l'ajuntament, perquè es pugui rehabilitar.
S'en va proposar un projecte de restauració així com de l'entorn,
perquè és un edifici romà de característiques úniques i sense paral·lels
coneguts a la península Ibèrica.
Informació relacionada:
2011 La problemàtica de les torres de guaita romanes a l’àmbit del Conventus Tarraconensis
13.04.2014 Cedeixen la Torre Romana de Castellnou d’Ossó a les institucions
20.04.2017 Castellnou d’Ossó demana l’aval dels veïns per recuperar la torre romana
El patrimoni arqueològic de l'Urgell, situació actual i perspectives de futur
Sant Pere de Castellnou d'Ossó
Sant Pere de Castellnou d'Ossó és l'església parroquial del poble de Castellnou d'Ossó.
Edifici de nau única capçada a llevant per un absis semicircular precedit per un estret arc presbiteral. La nau és coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, que arrenca d'una imposta. L'absis té una finestra de doble esqueixada i a ponent s'obre la portalada d'arc de mig punt ressaltat per dos arquivoltes suportades per les respectives columnetes amb capitells i bases absents de decoració i de gran simplicitat, influència de la portalada de Pelagalls (Segarra). La façana és coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls similar al d'Ossó de Sió. Al llarg de la nau exterior hi ha afegits tres contraforts a banda i banda amb un coronament bisellat que fan de suport a la volta de canó de la nau, la qual està molt deformada.
Els paraments de la façana presenten un aparell de carreus escodats disposats molt ordenadament, la qual cosa palesa una construcció tardana, datable al segle XIII.
A l'interior hi resta un sarcòfag
format per quatre peces: una caixa paral·lelepipèdica, amb decoració
figurativa en baix relleu; una tapa rectangular plana i dos peus en
forma d'arc triomfal. La decoració esculpida es reparteix entre la caixa
i els peus. Està força erosionada però deixa entreveure un estil
arcaïtzant i molt senzill. A la part frontal es veu una creu esgrafiada
dins un cercle, fent referència a un símbol. A l'esquerra apareix un
personatge que duu a la mà dreta una creu i a l'esquerra un ram de
flors. Es pot identificar amb un escolanet pel cap gros i el cos prim. A
la dreta de la creu hi ha tres personatges femenins vestits amb
faldilles llargues i un mocador al cap. Són identificades com un grup de
ploraneres, ja que porten una creu i estan desesperades. Els peus del
sarcòfag també tenen decoració esculpida amb figuració emmarcada per
pètals lanceolats al peu esquerra i amb una representació celestial amb
decoració de set cercles entrelligats al peu dret.
Notícies històriques
L'any 1279 l'església de Castellnou s'esmenta en les relacions d'esglésies i parròquies de la dècima papal recaptada al Bisbat d'Urgell. Posteriorment, l'any 1391 el rector de la parròquia de Castellnou pagà disset sous en la dècima col·lectada aquell any a la Diocesi urgellenca. Segons la visita canònica realitzada pel bisbe d'Urgell l'any 1515, l'església estava llavors en mal estat.
* M'agradaria deixar constància i expressar la gratitud per l'amabilitat del Salvador de Cal Finestres, que per cert, si aneu per la zona i voleu pernoctar, molt recomanable la Casa Rural Cal Finestres.
Després hem pujat a la Formatgeria de Clua abuscar formatge i hem fet salat. Què hi farem?, una ltre dia serà. Sort que encara me'n queda una mica de reserva. El proper divendres doa 3 presenten el nou formate de llet d'ovella, segur que els surt boníssim.
-.-
0 Comments